És un conjunt de tècniques concretes que s’apliquen a l’organisme. Sovint es refereix com a una teràpia holística. Això vol dir que la intenció terapèutica es basa en un coneixement ampli i profund dels mecanismes i sistemes inherents del nostre cos, entenent que aquests treballen conjuntament per a mantenir-lo en equilibri. El sistema nerviós, el limfàtic, el muscular o el circulatori són exemples d’aquests sistemes. És, per tant, un ofici basat plenament en el coneixement de l’anatomía i fisiología humana. 

 

Mitjançant el que anomenem tècniques de normalització, la nostra feina consisteix en ajudar l’organisme a reconduïr desequilibris o desajustos funcionals, les manifestacions dels quals poden ser tant físiques com emocionals, per tal d'evitar que es converteixin en estats patològics. 

 

Tant en l’estudi com en la pràctica, l’osteopatía s’organitza en tres aproximacions principals: osteopatía estructural, osteopatía visceral i osteopatía craneal. En una sessió osteopàtica, el terapueta pot utilitzar, o no, qualsevol d’aquests abordatges ja que mai són exclusius sinó complementaris.​