La vida m’ha portat per camins que, a priori, poden semblar molt allunyats de la pràctica osteopàtica. En l’inici dels meus estudis terapèutics però, em vaig adonar que m’endinsava en un món on em tornava a trobar amb l’estudi integral de l’ésser humà. Les seves particularitats, idiosincràsies i imperfeccions, altre cop, contemplades sense judici.

​

Vaig entendre doncs que el meu entrenament previ m’havia dotat de qualitats que podia aplicar també en l’osteopatia: escolta per comprendre, sensibilitat per atendre, relaxació per actuar i confiança per acceptar.

​

Així, he pogut empendre un camí privilegiat que em permet seguir aprofundint en el coneixement de les persones, alhora que veig acomplerta la meva vocació d’ajudar als demés.